“Singet dem Herrn ein neues Lied” (Canteu al Senyor un càntic nou), la cantata BWV 190

Etiquetes

, , , ,

“Singet dem Herrn ein neues Lied” –“Canteu al Senyor un càntic nou”- és el títol de la cantata 190, una de les cinc que hem conservat per al dia de Cap d’Any. Va ser estrenada l’1 de gener de 1724 a Leipzig tot i que possiblement alguns dels seus moviments datin de l’època de Köthen, cort calvinista on el dia de Cap d’Any i el dia de l’aniversari del príncep Leopold eren les dues úniques ocasions en què s’interpretaven cantates.

A més, la cantata 190 es va tornar a interpretar a finals de juny de 1730, durant els tres dies consecutius de festes que van commemorar el segon centenari de la confessió d’Augsburg, la professió de fe que els luterans van presentar a la Dieta d’Augsburg el 1530 i que va establir el credo oficial de la Reforma.

En el procés de transmissió, l’obra original, que constava de set números, ens ha arribat incompleta: en la partitura orquestral autògrafa hi falten els dos primers moviments, dels quals, en una altra, només conservem les particel.les de les veus i dos violins. Per tot això, l’any 1948 alguns estudiosos van reconstruir l’obra, versió amb què alguns altres no estan d’acord però que és l’única manera que tenim d’aproximar-nos a una interpretació completa.

Aquest diumenge, si ens acompanyeu, sentirem aquesta cantata més celebratòria que no pas reflexiva.

“Erwünschtes Freudenlicht” (Desitjada llum joiosa), la cantata BWV 184

Etiquetes

, , , ,

Aquest diumenge tanquem el petit cicle dedicat a les cantates de Pentecosta amb l’audició d’una obra estrenada probablement el 1724 però que prové d’una cantata anterior, de l’època de Köthen, concretament per al dia de de Cap d’Any de 1718 o 1721.

Estem parlant de “Erwünschtes Freudenlicht” –“Desitjada llum joiosa”-, la cantata número de catàleg 184 que, a més, segurament va ser revisada el 1731.

Segons els crítics, aquesta no és una de les millors cantates de Bach però sí que representa una manera de treballar estàndard, un llindar mínim que Bach mai no va traspassar.

Si voleu opinar vosaltres mateixos, no us perdeu, aquest diumenge a les 10 h, “La ruta Bach” de Catalunya Música.

“Er rufet seinen Schafen mit Namen” (Ell crida les seves ovelles pel seu nom), la cantata BWV 175

Etiquetes

, , , ,

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, seguim immersos en el petit cicle dedicat a les cantates per a la Pentecosta amb una obra el títol de la qual al.ludeix directament la lectura del dia: “Er rufet seinen Schafen mit Namen” -“Ell crida les seves ovelles pel seu nom”-. Es tracta de la cantata número 175.

El llibret pertany a la sèrie escrita per la Marianne Von Ziegler que posa el punt final a les anomenades cantates corals del segon cicle anual complet i, per tant, és habitual que faci ús de cites bíbliques.

Com sabem, però, Bach no va quedar mai plenament satisfet de la feina de Von Ziegler i, en aquest cas, introdueix modificacions en el llibret fins al punt de canviar-ne la rima, aprofita música d’obres seglars anteriors –si més no, en l’ària de tenor- i hi posa una orquestració poc habitual, que inclou dues trompetes, tres flautes, violoncel piccolo, cordes i baix continu.

L’obra es va estrenar el tercer dia de Pentecosta de l’any 1725, que es va escaure el 22 de maig.

Nosaltres la sentirem aquest diumenge, a les 10 del matí, com sempre, a “La ruta Bach” de Catalunya Música. No hi falteu!

“Ich liebe den Höchsten von ganzem Gemüte” (Estimo amb tota l’ànima el Déu Suprem), la cantata BWV 174

Etiquetes

, , , , , ,

La cantata 174, titulada “Ich liebe den Höchsten von ganzem Gemüte” –“Estimo amb tota l’ànima el Déu Suprem”- és una de les compostes per al segon dia de Pentecosta.

El 1729, un cop passada la febre creadora dels primers anys a Leipzig, es fa especialment difícil datar les obres bachianes, tant perquè n’escriu menys com perquè ens han arribat en menor quantitat.

Les cantates del quart cicle anual es caracteritzen per l’ús de textos de Christian Friedrich Henrici, anomenat Picander. Sembla que, després de col.laborar en les passions de Sant Mateu i Sant Marc i en moltes cantates seglars, el poeta hauria proposat al compositor que fes un cicle complet sobre textos seus aquells 1728 i 1729, però aquest projecte, com dèiem, o bé va quedar incomplet o no ens ha arribat sencer.

En tot cas, la cantata 174 es va estrenar amb seguretat el dia 6 de juny com a Hauptmusik, és a dir, la música principal de la missa de dilluns de Pentecosta.

L’obra és breu, tal com ho determinen les dimensions del text, i la part vocal demana només contralt, tenor i baix solistes i el cor només al coral conclusiu. Però seguint la pràctica iniciada d’ençà de 1726, Bach fa començar la cantata amb una simfonia instrumental que, a aquestes altures, té poc a veure amb les de la primera època.

Tot plegat, ho sentim i ho analitzem aquest diumenge, a les 10 del matí, a “La ruta Bach” de Catalunya Música.

“Erhötes Fleisch und Blut”(Excelsa carn i sang), la cantata BWV 173

Etiquetes

, , ,

El segon dia –és a dir, dilluns- de Pentecosta de l’any 1724, Bach va programar, a Leipzig, la cantata número 173, adaptació d’una d’anterior, profana, composta en època de Köthen per a l’aniversari del príncep Leopold. “Erhötes Fleisch und Blut” –“Excelsa carn i sang”-, és el títol de l’obra estrenada el 29 de maig d’aquell any.

L’obra profana tenia vuit moviments, però la religiosa deixa de banda dues àries que Bach aprofitarà en altres obres. El llibret, anònim, pràcticament fa una traslació directa a la divinitat de tots els atributs que atorgava al príncep i incorpora dos passatges de les escriptures.

Les exigències de la música delaten la disposició d’intèrprets de molt alta qualitat

Els paral.lelismes entre les dues versions, doncs, il.lustren tant musical com textualment les actituds que es tenien al segle XVIII envers el patronatge: tant al líder diví com al terrenal, se li atribueixen les mateixes qualitats i se li demanen els mateixos dons, se’ls lloa pel seu amor i se’ls mostra gratitud.

Aquest diumenge, a les 10, analitzarem tot això i més a “La ruta Bach”. Us ho perdreu?

 

“Also hat Gott die Welt geliebt” (Déu ha estimat tant el món), la cantata BWV 68

Etiquetes

, , , , ,

Aquest diumenge seguim immersos en el nostre petit cicle dedicat a la Pentecosta amb una cantata per al segon dia o dilluns de Pentecosta, per al qual conservem tres obres.

La que ens ocuparà serà la número 68, titulada “Also hat Gott die Welt geliebt” -“Déu ha estimat tant el món”-, que data de 1725 i que, de fet, podríem pensar fàcilment que es tracta d’una cantata nadalenca ja que fa referència a l’encarnació de Jesús més que no pas a la vinguda de l’Esperit Sant.

Es tracta d’una de les cantates sobre llibret de Marianne von Ziegler que aprofita música d’una obra anterior i molt diferent, la cèlebre cantata profana número 208, coneguda com a “cantata de la caça”, composta per al duc Christian de Weissenfels el 1713, en època de Weimar.

Si voleu descobrir com s’ho fa Bach per combinar dues cantates tan diverses, no us perdeu el programa d’aquest diumenge: com sempre, a les 10 del matí, “La ruta Bach” a Catalunya Música.

Les cantates compostes per a la Pentecosta

Etiquetes

, , , , ,

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, encetem un petit cicle de diverses setmanes en què sentirem cantates compostes per a la Pentecosta, una de les principals festes de la religió jueva, que se celebrava cinquanta dies després de la Pasqua i commemorava el lliurament al poble hebreu de la llei divina. En la religió cristiana, el que es recorda és la vinguda de l’Esperit Sant a la primera comunitat de deixebles de Jesús, tal com s’explica al segon capítol del llibre dels Fets dels Apòstols, que constitueix l’epístola del dia.

En la litúrgia luterana –és a dir, a l’Alemanya de Bach-, la Pentecosta se celebrava, igual que el Nadal i la Pasqua, durant tres dies consecutius: és el que s’anomenava “triduum”. Per al “triduum” de Pentecosta, conservem un total de nou cantates bachianes: quatre per al primer dia, tres per al segon i dues per al tercer.

De les quatre primeres, començarem el nostre camí amb dues que estan estretament relacionades: les que porten els números de catàleg 59 i 74 i, el títol, “Wer mich liebet der wird mein Wort halten” –“Qui m’estimi mantindrà la meva paraula”-.

“Dem gerechten muss das Licht immer aufgehen” (La llum tornarà a brillar sempre pel just), la cantata BWV 195

Etiquetes

, , ,

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, us proposarem sentir música composta per a una cerimònia nupcial que, a Leipzig, i en època de Bach, podia comportar dues fórmules de celebració diverses en funció de la solemnitat litúrgica amb què es desenvolupaven, aspecte que depenia fonamentalment de les possibilitats econòmiques dels contraients i la rellevància de les seves famílies.

Una de les obres que Bach va compondre amb motiu d’aquestes ocasions durant els vint-i-set anys que va passar a la ciutat saxona és la número 195, titulada “Dem gerechten muss das Licht immer aufgehen” –“La llum tornarà a brillar sempre pel just”-, de la qual es coneixen fins a tres versions diferents.

Alguns entesos s’atreveixen fins i tot a precisar el nom dels contraients de la cerimònia per a la qual suposadament es va escriure la cantata. Si voleu saber qui són, no us perdeu, aquest diumenge, com sempre a les 10 del matí, “La ruta Bach” de Catalunya Música.

“Auf Christi Himmelfahrt allein” (Només en l’Ascensió de Crist), la cantata BWV 128

Etiquetes

, , , , , ,

El proper dijous, 5 de maig, l’Església cristiana celebrarà la festa de l’Ascensió, que commemora la pujada corporal de Jesús al cel, una de les grans festes ecumèniques –és a dir, celebrades universalment- al costat de la Passió, la Pasqua i la Pentecosta.

El dia de l’Ascensió celebra la pujada de Jesús al cel. Els evangelistes i el llibre dels Fets dels Apòstols la situen al cap de quaranta dies de la Pasqua, una xifra simbòlica, perquè tant l’antiga ordenació litúrgica romana com la luterana la commemoraven el dijous següent al cinquè diumenge després de Pasqua. Actualment, algunes comunitats n’han traslladat l’observança al diumenge següent a aquest dijous.

Per a aquesta festa, que en determinades parts d’Alemanya és coneguda com el dia del Pare o el dia dels Homes, han sobreviscut quatre obres bachianes. Tres són cantates dels tres primers cicles consecutius de Leipzig –per ordre cronològic, les números 37, 128 i 43- i la quarta és l’anomenat Oratori de l’Ascensió o cantata número 11, que data del 1735. A aquestes es podrien afegir, per confluència d’idees, les números 44 i 183, destinades al diumenge següent.

Nosaltres, aquest diumenge, a “La ruta Bach” de Catalunya Música, sentirem i analitzarem la cantata número 128, titulada “Auf Christi Himmelfahrt allein” –“Només en l’Ascensió de Crist”-, estrenada el 10 de maig de 1725 i que pren el nom de l’himne homònim d’Ernst Sonnemann del 1661, que en glossa un altre de Josua Wegelin uns trenta anys anterior.

Si la voleu escoltar plegats, no us perdeu la propera cita amb el nostre programa.

 

 

“Nun danket alle Gott” (Ara donem, tots, gràcies a Déu), la cantata BWV 192

Etiquetes

, , , , ,

La festa de la Reforma era un esdeveniment important en el calendari luterà que se celebrava cada any el 31 d’octubre per recordar el dia de 1517 que Martí Luter havia publicat les seves 95 tesis a la porta de la capella del palau de Wittenberg. A Leipzig, que era una plaça forta de l’ortodòxia luterana, s’esperava que el cantor de Sant Tomàs proveís música especialment sumptuosa i solemne per als serveis religiosos d’aquesta data i Bach va respondre a les expectatives amb les cantates números 79 i 80.

Entre les cantates compostes per a aquest dia, s’hi sol comptar també la número 192, titulada “Nun danket alle Gott” -“Ara donem, tots, gràcies a Déu”-, tot i que planteja nombrosos interrogants, tant pel que fa al destí com a la datació. Els entesos solen situar-ne la composició pels volts de l’any 1730, ja que les particel.les que ens n’han arribat van ser copiades per la mateixa persona que va fer les de la cantata 51, estrenada el 17 de setembre d’aquell any. Si això és així, pel seu to festiu i exaltat, l’obra hauria pogut anar destinada, doncs, a la festa de la Reforma.

Tot i això, com que les forces instrumentals d’aquesta cantata són més modestes i el caràcter més íntim que en les que acabem d’esmentar, tampoc no es pot descartar que l’obra anés destinada a una cerimònia nupcial o una altra ocasió especial segons els costums musicals de la cort de Weissenfels, amb la qual Bach va estar vinculat des de jove.

Ho podreu jutjar vosaltres mateixos si ens acompanyeu, com feu sempre, una setmana més, aquest diumenge a les 10 del matí, a “La ruta Bach” de Catalunya Música.