Etiquetes

, ,

Dijous dia 2 d’agost. Setè dia de ruta.

Els 50 peregrins baquians de Catalunya Música hem dormit a Berlín, la darrera plaça de la nostra ruta, apèndix del nostre viatge. A Berlín està clar que no podrem perdre de vista el passat antic i imperial de Berlín que Bach va conèixer, encara que de manera molt circumstància, ja que només hi va fer visites puntuals: primer per comprar alguns instruments destinats a Köthen i ja més tard, des de Leipzig, per visitar al seu segon fill compositor Carl Philipp Emmanuel que com ja sabeu va treballar un parell de dècades al servei del rei Frederic el gran, el rei flautista.

Però durant la visita, aviat serà evident que som a una ciutat d’avantguarda en el panorama europeu, reconstruïda després de les guerres i fins i tot dels temps soviètics en que es va veure partida en dos. Tota la modernitat, els nous projectes urbanístics sempre contrasten amb la tradició.  Vet aquí la Illa dels Museus que arriba fins a l’Avinguda Sota els Til·lers, i que uneix les principals avingudes imperials de la ciutat barroca i neoclàssica, mostrant un joc de contrastos entre les formes de cubs de cristall i acer amb les façanes historicistes dels edificis de Schinkel o de la Sing-Akademie en la qual Mendelssohn va recuperar la Passió de Sant Mateu de Bach l’any 1829, impulsant així la recuperació progressiva de l’obra del geni del barroc alemany musical per a la posteritat.

Segur que més d’un dels peregrins de Catalunya Música avui, durant la passejada, es preguntarà en quina mesura Felix Mendelssohn va ser el detonador indirecte d’aquesta nostra visita quasi 200 anys després… Clar que potser, ens aclapara més pensar que demà serà el darrer dia complet que compartirem d’aquest nostre peregrinatge baquià.

Escolta la versió d’aquesta entrada en format mp3

Catedral de Berlín

Catedral de Berlín

Anuncis