Etiquetes

, , , , ,

L’introit de la missa del quart diumenge de Quaresma, un fragment del Llibre d’Isaïes, comença amb les paraules “Laetare Jerusalem” (“Alegra’t Jerusalem”) i és per això que, en els calendaris anglicans i en el catòlic romà, aquesta festivitat es coneix, entre altres noms, com a diumenge “Laetare”.

En aquest dia, en aquestes tradicions i en alguna de protestant, l’altar major està decorat amb flors, els celebrants es vesteixen de color de rosa en comptes del violeta habitual de la Quaresma i s’hi pot tocar l’orgue com a instrument solista. És un dia de relaxació dels rigors del període, d’esperança per la visió de la Pasqua propera i un dia durant el qual, tradicionalment, fins i tot es podien celebrar casaments.

Com que, en temps de Bach, i a Leipzig, les regles devocionals no permetien cap tipus de música als serveis religiosos durant tota la Quaresma. Des de molt antic, però, sí que va ser costum de nombroses esglésies la lectura de la Passió segons Sant Mateu el Diumenge de Rams, mentre que la de Sant Lluc es llegia el Dimecres Sant. Posteriorment, es va ubicar Sant Marc el Dimarts Sant i Sant Joan, Divendres Sant. Allà on era possible, aquests textos es cantaven sobre una declamació gregoriana, amb un recitat sobre una nota tinguda i inflexions diverses al final de cada frase. Aviat es va passar a una certa dramatització i, ja en el Renaixement, a la introducció de la polifonia en el cant. Des de mitjan segle XVI, comencen a aparèixer passions en llengua alemanya, que culminaran amb les aportacions de Bach.

Aquest diumenge, a “La ruta Bach” de Catalunya Música, us proposem un recorregut per les passions del pare de la música. Aquí us oferim una interpretació de la Passió segons Sant Mateu BWV 244, a càrrec del Collegium Vocale de Gant, dirigit per Philippe Herreweghe.

 

Anuncis