Etiquetes

, , , , , ,

Aquest diumenge, a “La ruta Bach” de Catalunya Música, serà el moment de conèixer una de les cantates compostes per al tercer diumenge després de la Trinitat, ocasió litúrgica per a la qual el catàleg bachià conserva tres obres: les cantates números 21 –de múltiple ús, que sentirem-, la 135 i la 177 –que comparteix destinació amb el diumenge següent, el quart després de la Trinitat-.

La cantata número 21, titulada “Ich hatte viel Bekümmernis” –“El meu cor estava ple d’aflicció” – és, per alguns, la millor de tot el catàleg i té, com tantes altres, uns orígens complexos. En tot cas, és l’última de les anteriors a l’època de Weimar i podria datar de la tardor del 1713, quan Bach l’hauria compost per a la prova d’accés al càrrec d’organista de la Liebfrauenkirche de Halle.

Bach a Weimar

Per altra banda, sembla que alguns dels moviments podrien procedir de la música funerària per a Emília Maria Harress, membre del consell de la ciutat de Weimar, desapareguda aquella mateixa època. Va ser en aquesta última ciutat on, amb seguretat, es va interpretar la cantata el tercer diumenge després de la Trinitat del 1714 i, després, Bach també hauria pogut fer servir aquesta obra, amb alguna modificació en l’orquestració però no en l’estructura, per a una audició que va fer a Hamburg com a organista de la Jacobikirche el 1720 i a Leipzig el 1723. Finalment, segons una hipòtesi no comprovada, també s’hauria pogut fer servir com a comiat del príncep Johann Ernst de Saxònia-Weimar, alumne de Bach extraordinàriament dotat per a la música, abans del seu trasllat a Frankfurt per guarir-se d’una malaltia

Advertisements