Etiquetes

, , , ,

L’amargor de les lectures pròpies del dinovè diumenge després de la Trinitat suscita en Bach respostes musicals diverses, la més singular de les quals és, segurament, la cantata número 56, per a veu de baix solista. Com totes les obres compostes per a aquesta veu, és de gran bellesa i Bach hi expressa la idea tan estimada de la mort com a alliberament suprem.

La cantata, titulada “Ich will den Kreuzstab gerne tragen” –“Vull portar el pal de la creu content”-, data de 1726, el tercer any que Bach va passar a Leipzig, en què va fer servir les veus solistes més sovint que en els anys precedents, no sabem si perquè se li va fer feixuga la tasca de fer assajar el cor o bé perquè volia expressar un viatge més espiritual. També s’ha suggerit que els gustos de les congregacions de Leipzig haurien pogut canviar cap a una millor acceptació d’aquest tipus d’obra. És possible que la popularitat creixent de l’òpera italiana hagués influït els públics fins a fer-los menys resistents a les formes operístiques com aquesta en les cerimònies religioses.

Aquest diumenge, sentirem aquesta cantata en la veu del magnífic baríton alemany Dietrich Fischer Dieskau. Us ho perdreu?

Anuncis