Etiquetes

, , , , ,

A la ciutat de Leipzig, on havia de passar els últims vint-i-cinc anys de la seva vida i on havia de morir, Bach va emprendre, com és sabut, la composició dels seus cicles anuals de cantates que comprenen una obra per a cada diumenge de l’any. El 1724, any del segon cicle complet i d’eclosió, entre d’altres, del model de cantata coral en què tots els moviments de l’obra es basen en la mateixa melodia, Bach es va tornar a fixar en el coral “Nun komm der Heiden Heiland”, el qual ja havia fet servir deu anys abans en l’època de Weimar, per compondre una nova cantata per al primer diumenge d’Advent. És la cantata número 62.

A la capital saxona, el primer diumenge d’Advent era l’última data abans de Nadal en què es permetia una cantata, i Bach ho aprofita amb aquesta obra sobre text de llibretista desconegut que parafraseja lliurement l’himne luterà i es distancia lleugerament tant de la lectura del dia –el fragment de l’Evangeli de Sant Mateu que descriu l’entrada de Jesús en burro a Jerusalem- com de l’epístola –una carta als romans que anima a preparar les nostres vides per a una salvació imminent-.

Aquest diumenge la sentirem a “La ruta Bach” de Catalunya Música.

Anuncis