Etiquetes

, , , , , , , ,

Per al vintè diumenge després de la Trinitat, hem conservat tres cantates, les números de catàleg 162, 180 i 49, a les quals es pot afegir la 54, que també és vàlida per al diumenge anomenat “Oculi” i que correspon al tercer diumenge de Quaresma.

Les tres obres específiques fan referència a l’episodi bíblic que s’explica en la lectura del dia, concretament en els primers versicles del capítol 22 de l’evangeli de Sant Mateu: els convidats a una festa nupcial rebutgen la invitació amb tot tipus d’excuses, de manera que el pare del nuvi decideix convidar-hi els vianants que troba pels camins. Entre aquests, però, n’hi ha un que no va prou ben vestit, i és expulsat del banquet. La tradició religiosa cristiana ha interpretat aquesta narració com una paràbola de l’eucaristia.

Amb tot, cada cantata ofereix una perspectiva diferent dels mateixos fets: la 162, obra primerenca, de l’any 1716, reaprofitada set anys més tard per al primer cicle anual complet escrit ja a Leipzig, parteix de la qüestió de si l’individu és apropiat per assistir a la festa i expressa la por de ser-ne exclòs. La 180 que, com la majoria de les del segon cicle, comença amb una fantasia coral, descriu el procés d’abandó de les cavernes del pecat per tal de poder ser benvingut i admès a un esdeveniment gloriós com aquest. I la 49, d’una intensitat molt més personal, segueix la pràctica que Bach va començar a establir al tercer cicle de substituir el cor inicial per una simfonia de grans proporcions. Es tracta d’una cantata de diàleg, en la qual s’omet fins i tot l’harmonització final del coral a quatre veus.

De tot plegat, us n’oferim un tast aquest diumenge, a “La ruta Bach” de Catalunya Música.

Anuncis