Etiquetes

, , , ,

La cinquena cantata de l’oratori, titulada “Ehre sei dir, Gott, gesungen” –“Que glòria, oh Déu, us sia cantada”- va ser interpretada el dia 2 de gener de 1735, únicament a l’església de Sant Nicolau de Leipzig i no pas a Sant Tomàs.

El text no té relació amb l’evangeli d’aquest diumenge, que és un fragment de Sant Mateu que explica l’epíleg de l’escena de la presentació de Jesús al temple, que segons la llei era obligada per a tots els primogènits al cap de quaranta dies del seu naixement. El llibret, però, segueix el curs dels esdeveniments nadalencs, s’avança a la següent festivitat i parla ja de l’Epifania i la visita dels Reis d’Orient.

La disposició instrumental de l’obra és modesta: no fa servir trompetes ni trompes i conserva només dos oboès d’amore com a úniques fustes, a més de les cordes i el baix continu. Tot i així, s’inicia amb una pàgina memorable, un meravellós cor de gran envergadura i brillantor que ens submergeix en un ambient de felicitat que es manté durant tota la cantata.

Aquesta és l’obra que us proposem sentir, aquest diumenge, a “La ruta Bach” de Catalunya Música.

Anuncis