Etiquetes

, , , ,

L’oratori de Nadal, l’obra que hem estat repassant aquestes últimes setmanes, de manera discontínua, a “La ruta Bach” de Catalunya Música, es tanca amb la cantata titulada “Herr, wenn die stolzen Feinde schnauben” –“Senyor, si nostres orgullosos enemics esbufeguen de ràbia”- i està destinada al dia de l’Epifania, que és l’epíleg de les festes de Nadal. De fet, el llibret diu “Am Feste der Ofenbarung Christi”, és a dir, “per a la festa de la manifestació de Crist”, ja que això és el que vol dir la paraula Epifania. Va ser interpretada el 6 de gener de 1735, al matí a Sant Tomàs i a la tarda a l’ofici de vespres a Sant Nicolau.

Seguint la temàtica de la cantata anterior, la visita dels Reis d’Orient inspira el text d’aquesta cantata per al dia de l’Epifania. En realitat, la setmana anterior Bach s’havia allunyat lleugerament d’allò que prescriu l’ordenació litúrgica com a lectura evangèlica i havia abordat directament la història de l’aparició dels Reis, que acaba en aquesta sisena part de l’oratori.

Des del punt de vista musical, la investigació ha arribat a la conclusió que set dels onze moviments de la cantata, inclosos els cors inicial i final i les àries –els elements més característics-, són paròdies d’una cantata d’església perduda, la qual ja era paròdia d’una cantata profana de 1731, també perduda. Només els recitatius i el coral central serien, doncs, fragments de nova composició.

Aquest diumenge, us convidem a completar amb nosaltres l’audició de l’Oratori de Nadal a “La ruta Bach” de Catalunya Música.

Anuncis