Etiquetes

, , , , ,

Aquest diumenge, dedicarem “La ruta Bach” a sentir una de les quatre cantates conservades per al tercer diumenge després de l’Epifania –que nosaltres coneixem com la festa de Reis–: aquestes quatre obres són, per ordre cronològic, les que porten els números de catàleg 73, 111, 72 i 156, i daten entre  el 1724 i el 1729.

En el paganisme, la paraula “epifania” significa manifestació al món de la divinitat oculta. En la interpretació cristiana, aquest terme revesteix, però, un sentit diferent, que no inclou la manifestació directa de Déu, sinó que es concentra en l’adoració dels Tres Reis considerats representants del món pagà. Potser per això, les cantates de Bach per a aquest dia poden recordar, tot i la seva profunda religiositat, l’estil de la música profana.

Totes tenen com a argument la conformitat amb el que Déu disposa, a partir de l’evangeli del dia, que explica la curació d’un leprós i la del criat paralític d’un centurió de Cafarnaüm, gràcies a la fe dels protagonistes i la voluntat divina. I és que la justificació per la fe és un punt crucial en la teologia luterana.

Anuncis