Etiquetes

, , , , , , ,

D’ençà d’aproximadament l’any 1726, Bach va compondre algunes cantates per a la seva família: els seus fills formaven l’orquestra i la seva dona i una de les filles cantaven els solos. L’estil d’aquestes cantates indica que, escrites originalment per a ús privat, es van adaptar després per a l’església.

La cantata 84, titulada “Ich bin vergnüght mit meinem Glücke” –“Estic satisfet amb la meva sort”- i una de les tres úniques cantates sacres per a soprano, va ser composta molt probablement per a Anna Magdalena Bach. Després d’executar-la en el cercle familiar, el compositor la va estrenar a Sant Tomàs el 9 de febrer de 1727.

Probablement, a causa del seu destí original, i tot i l’estreta vinculació del llibret amb l’evangeli del dia, a l’obra hi falten els contrastos habituals. Només té cinc moviments -dues àries seguides de recitatius i un coral-, que recorden la forma habitual de la cantata de cambra italiana, i està escrita modestament per a una soprano solista, oboè, cordes i continu.

És clar que un dels dons suprems de Bach era poder extreure el màxim del que semblava molt poc, i aquesta cantata n’és un bon exemple: l’estructura és senzilla, cap moviment no té una orquestració complicada i la durada total és de menys de quinze minuts. L’efecte, però, és deliciós.

Aquesta és una de les cantates bachianes per al diumenge de Septuagèsima que hem conservat i que sentirem aquest diumenge a “La ruta Bach”.

La cita és, com sempre, a les 10 del matí, a Catalunya Música.

Advertisements