Etiquetes

, , , , ,

“Leichtgesinnte Flattergeister” –“Els esperits lleugers i volubles”- és el títol de la breu cantata 181 de Bach, que suposem que el compositor va programar, a Leipzig, juntament amb la cantata número 18, recuperada de l’època de Weimar, per interpretar-ne una abans i l’altra després del sermó del diumenge de Sexagèsima.

Vista de la Thomaskirche, cap al 1720

Vista de la Thomaskirche de Leipzig, cap al 1720

Per a aquesta ocasió litúrgica, el segon diumenge abans del dimecres de cendra en el calendari litúrgic del ritu gregorià de l’església catòlica romana, i també en el d’algunes denominacions protestants, sobretot les que tenen origen anglicà i luterà, conservem a més, encara una altra cantata bachiana, la número 126.

Totes tres obres s’inspiren, de prop o de lluny, en les lectures prescrites per a aquest dia: la segona carta als Corintis i el fragment de l’evangeli de Sant Lluc que explica la paràbola del sembrador.

De fet, aquest és un dels pocs diumenges de la primera meitat de l’any litúrgic que tenen com a lectura de l’evangeli una paràbola més que no pas un episodi de la vida de Crist. Aquesta, concretament, és una de les més fàcils d’entendre i una de les poques explicades per Jesús mateix en primera persona.

De tot això, i més, en parlarem aquest diumenge, de 10 a 11, a “La ruta Bach” de Catalunya Música.

Anuncis