Etiquetes

, , ,

En temps de Bach, i a Leipzig, les regles devocionals no permetien cap tipus de música als serveis religiosos durant tota la Quaresma. Des de molt antic, però, sí que va ser costum de nombroses esglésies la lectura de la Passió, sovint cantada sobre una declamació gregoriana. Aviat es va passar a una certa dramatització i la introducció de la polifonia, que culminarà amb les aportacions de Bach.

Aquest diumenge, a “La ruta Bach” de Catalunya Música, us proposem sentir i comentar alguns fragments d’una d’aquestes obres: la Passió segons Sant Joan, número de catàleg 245, la primera obra vocal a gran escala escrita per Bach just després del seu nomenament com a cantor de Sant Tomàs, el 1723.

Com moltes obres del període de Köthen, immediatament anterior, s’estructura de manera simètrica a l’entorn d’un punt central. La primera part oposa l’home, representat per Pere, amb el fill de Déu, i la segona confronta Déu amb la resta del món, la creença amb la no-creença, la veritat amb la falsedat. La simetria de l’obra també es demostra en la ubicació dels cors, les tonalitats dels recitatius o fins i tot l’orquestració, escrita per a tutti de corda en la part central, per a un instrument de corda solista les peces de l’entorn i per a dos oboès la primera i l’última.

Tot això, i més, ho expliquem, doncs, aquest diumenge, a partir de les 10 del matí, a Catalunya Música.

Advertisements