Etiquetes

, , , , ,

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, dedicarem el programa a sentir dues de les cantates compostes per al quart diumenge després de la Trinitat, durant el qual es llegia part del Sermó de la Muntanya en la versió de l’evangelista sant Lluc, que convida a no jutjar, no condemnar i perdonar.

El quart diumenge després de la Trinitat de 1723, Bach només feia tres setmanes que estava en el càrrec de cantor de Sant Tomàs de Leipzig. Poc abans, per tant, havia començat a produir les primeres cantates per a aquesta congregació, unes obres de grans dimensions, bipartides i de fins a catorze moviments, potser per la necessitat de demostrar la seva vàlua, sabedor que el seu nom havia estat la tercera opció per ocupar el càrrec de cantor de Sant Tomàs. Sigui com sigui, tot i que probablement fos per un excés de feina, aquell dia va decidir reaprofitar la cantata 185 -que ja havia escrit a Weimar-, per a la seva interpretació després del sermó i escriure només una cantata nova, més breu, per interpretar-la abans. Aquest és l’origen de la cantata número 24.

Cada diumenge després de la Trinitat presenta diversos paradigmes de vida cristiana, i els textos de les cantates d’aquest moment de l’any són autèntics sermons morals. En aquest cas, les connexions entre aquestes dues obres són òbvies: totes dues reprenen allò que no és diví i defensen els valors de la fe i la fidelitat, es complementen i no sorprèn que Bach les unís en el mateix servei.

Si les voleu sentir, no us perdeu, aquest diumenge, “La ruta Bach” de Catalunya Música.

Anuncis