Etiquetes

, , , , ,

Bach va arribar a la cort ducal de Weimar com a organista l’any 1708 i no hi va ser ascendit a mestre de concerts fins a finals del 1713. Abans d’això, per tant, no havia rebut l’encàrrec d’escriure cantates d’església. Però la recerca ha demostrat que la cantata 199, titulada “Mein Herze schwimmt im Blut” –“En la sang es rabeja el cor meu”- és una de les poques excepcions, ja que es va estrenar a Weimar el 27 d’agost d’aquell 1713.

Bach, amb 29 anys, demostra ja la mateixa maduresa creativa en el camp de la cantata que havia tingut en l’orgue. Fa servir un estil modern i trenca amb l’obligació tàcita de fer servir només textos bíblics i himnes i amb el costum d’arranjar-los d’una manera formal. Per això, s’inspira en noves col.leccions de poemes espirituals que començaven a aparèixer, com les que va publicar el cap de biblioteques de Darmstadt Georg Christian Lehms el 1711. Per a la cantata 199, va triar una successió de recitatius i àries da capo expressives en estil italià.

És clar que els recursos són els que imposen les condicions de cambra de la capella musical de la cort, i així aquesta és també la primera cantata conservada per a veu solista, en aquest cas, de soprano.

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, us proposem l’audició de la cantata número 199. Oi que no us la perdreu?

Advertisements