“Dazu ist erschienen der Sohn Gottes” –“Per això es manifestà el Fill de Déu”- és el títol de la cantata número 40, que data de 1723 i és la més antiga de les conservades per al segon dia de Nadal. De fet, l’obra és la penúltima de la dotzena de cantates amb què culmina un any memorable, en què Bach també compon la Passió segons Sant Mateu, el Magnificat, un dels motets.

El segon dia de Nadal té dues lectures de l’evangeli assignades: la narració dels pastors que acudeixen a Betlem i la descripció que fa Jesús del rebuig i persecució dels profetes, tal com apareix al llibre dels Fets dels Apòstols. Només la segona cantata de l’Oratori de Nadal tracta la primera història, les altres cantates per aquest dia se centren en aquesta última lectura.

Entre les particularitats de la cantata 40 hi ha una distribució de moviments singular -que inclou un gran cor inicial, dos recitatius, dues àries i fins a tres corals en una durada entre mitjana i breu, inferior als vint minuts- i una instrumentació que varia constantment, però sense perdre la cohesió.

La número 40 és una de les cantates més perfectes del catàleg bachià, en què cada moviment té una qualitat superba, representativa tant de la religiositat com de la suprema inventiva i imaginació del compositor, que se’ns presenta com un home sincer, apassionat, espiritual i creient.

Aquest diumenge, us l’oferirem a “La ruta Bach” de Catalunya Música.

Advertisements