Etiquetes

, , , , ,

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, seguim aprofundint en el petit cicle que dediquem a les cantates escrites per a la festa de la Purificació, celebrada el 2 de febrer, també anomenada festa de la Presentació de Jesús al Temple o, més habitualment al nostre país, la Candelera –una de les tres festes marianes que la litúrgia luterana celebrava en temps de Bach amb especial solemnitat-.

Una senzilla anàlisi d’aquestes obres de seguida revela la gran habilitat de Bach per enfocar una mateixa escena des de perspectives diferents, totes atractives però singulars en si mateixes. I és que algunes d’aquestes cantates van ser escrites per a funerals i reciclades per aquesta festa, i per tant emfasitzen la mort de Simeó, l’ancià que troba la Verge Maria en acudir al temple per presentar-hi el seu fill i que després de reconèixer en ell el Messies entona el cèlebre càntic “Nunc dimittis”.

També hi ha, però, alguns elements unitaris a bona part de les cantates, com l’omissió de cors en totes excepte la 125 o la predominància de les veus greus. De fet, en totes cinc cantates només hi ha una única intervenció d’una soprano solista, que entona un coral, a la número 158.

No sabem si tot això és casualitat o si té un motiu. És cert que la purificació, amb les seves implicacions de benedicció, humilitat i obediència, es pot relacionar amb un sentiment de reverència i veneració, que convidaria a celebrar la puresa de la Verge com a ideal abstracte més que no pas representar-la com un ésser humà, fet que hauria dut a evitar l’ús de la veu de soprano.

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, doncs, sentirem dues d’aquestes cantates, les números 83 i 157.

 

Anuncis