Etiquetes

, , , , , ,

El proper dijous, 5 de maig, l’Església cristiana celebrarà la festa de l’Ascensió, que commemora la pujada corporal de Jesús al cel, una de les grans festes ecumèniques –és a dir, celebrades universalment- al costat de la Passió, la Pasqua i la Pentecosta.

El dia de l’Ascensió celebra la pujada de Jesús al cel. Els evangelistes i el llibre dels Fets dels Apòstols la situen al cap de quaranta dies de la Pasqua, una xifra simbòlica, perquè tant l’antiga ordenació litúrgica romana com la luterana la commemoraven el dijous següent al cinquè diumenge després de Pasqua. Actualment, algunes comunitats n’han traslladat l’observança al diumenge següent a aquest dijous.

Per a aquesta festa, que en determinades parts d’Alemanya és coneguda com el dia del Pare o el dia dels Homes, han sobreviscut quatre obres bachianes. Tres són cantates dels tres primers cicles consecutius de Leipzig –per ordre cronològic, les números 37, 128 i 43- i la quarta és l’anomenat Oratori de l’Ascensió o cantata número 11, que data del 1735. A aquestes es podrien afegir, per confluència d’idees, les números 44 i 183, destinades al diumenge següent.

Nosaltres, aquest diumenge, a “La ruta Bach” de Catalunya Música, sentirem i analitzarem la cantata número 128, titulada “Auf Christi Himmelfahrt allein” –“Només en l’Ascensió de Crist”-, estrenada el 10 de maig de 1725 i que pren el nom de l’himne homònim d’Ernst Sonnemann del 1661, que en glossa un altre de Josua Wegelin uns trenta anys anterior.

Si la voleu escoltar plegats, no us perdeu la propera cita amb el nostre programa.

 

 

Advertisements