“Gott, man lobet dich in der Stille” (Déu, et lloem en el silenci), la cantata BWV 120

Etiquetes

, , , ,

En el nostre recorregut habitual pel catàleg de cantates de J.S. Bach, no és la primera vegada que ens aturem a conèixer una obra composta amb motiu de la presa de possessió del consistori de la ciutat, una de les obligacions que comportava el càrrec de cantor de Sant Tomàs.

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, sentirem la cantata número 120, titulada “Gott, man lobet dich in der Stille” –“Déu, et lloem en el silenci”-, de gènesi i datació confuses perquè només en conservem una única partitura autògrafa, però sabem del cert que la mateixa música es va fer servir en diverses ocasions i no queda clar quina versió és l’original.

La que anava destinada a la presa de possessió del consistori podria correspondre als anys 1727, 1728 o 1729. Abans o després, l’obra va ser adaptada com a cantata nupcial i també per a les celebracions del segon centenari de la Confessió d’Augsburg, que van tenir lloc el 1730.

Aquest diumenge, al punt de les 10, ho explicarem amb detall a “La ruta Bach”. Com sempre, a Catalunya Música. No hi falteu!

Anuncis

“Ihr Tore zu Zion” (Vosaltres, portes de Sió), la cantata BWV 193a

Etiquetes

, , , , , , ,

El 3 d’agost, el príncep elector de Saxònia i rei de Polònia, August el Fort, celebrava la seva onomàstica. Amb aquest motiu, l’any 1727 Bach va compondre una cantata amb text de Picander, “Ihr Häuser des Himmels”, número de catàleg 193a, que, després dels estudis d’alguns experts, sembla ser l’antecedent de la 193, titulada “Ihr Tore zu Zion” –“Vosaltres, portes de Sió” i sembla que estrenada pocs mesos més tard amb motiu de la presa de possessió d’un nou consistori de la ciutat de Leipzig. És molt possible que totes dues versions remetin a una cantata profana prèvia, de l’època de Köthen, segons el que en denota l’estil. L’obra ens ha arribat molt fragmentada però tenim moltes referències per orientar-ne la reconstrucció.

El text de la cantata d’homenatge a l’elector –que sí que conservem complet- era de Picander cantava en onze moviments de magnificent estil barroc les lloances del rei a través de figures al.legòriques: Providència, Fama, Salut i Pietat. D’aquests, se’n conserva la música de tres en la versió religiosa. La paròdia religiosa del text, d’autor anònim, conté moltes al.lusions a versicles on es descriu la protecció divina sobre el seu poble i el bon govern.

Tot això, i més, us ho expliquem amb detall aquest diumenge, a les 10 del matí, a “La ruta Bach” de Catalunya Música.

 

“Ein Herz, das seinen Jesum lebend weiß” (El cor, que sap que el seu Jesús és viu), la cantata BWV 134

Etiquetes

, , , , ,

Encara sota l’influx de la Pasqua, aquest diumenge, a “La ruta Bach” de Catalunya Música, us oferirem una de les cantates per al que, en època del compositor, s’anomenava tercer dia de Pasqua.

Concretament, es tracta de la cantata 134, titulada “Ein Herz, das seinen Jesum lebend weiß” –“El cor, que sap que el seu Jesús és viu”- i que es va a arribar a interpretar fins a tres anys diferents.

La cantata 134 és una obra de gestació agitada que podem seguir de prop gràcies a la documentació que se n’ha conservat. Inicialment, i amb el títol “Die Zeit, die Tag und Jahre macht”, es va estrenar per a la recepció de Cap d’Any de 1719 a Köthen, única data en què, juntament amb l’aniversari del príncep, es podien interpretar cantates en aquella severa cort calvinista.

Per a la primera Pasqua de Bach a Leipzig, l’abril de 1724, Bach va adaptar l’obra a l’ús religiós suprimint dos dels vuit fragments de què constava la profana. Per a una nova reexposició, el 27 de març de 1731, va compondre nous recitatius. Encara hi hauria una última revisió, potser per al 1735, que va afectar l’ària inicial i el cor final.

En tot cas, l’obra va conservar el format de cantata de diàleg entre dos personatges al.legòrics, que en la versió original representen el Temps i la Divina providència.

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, la cantata 134.

 

La cantata BWV 66

Etiquetes

, , ,

La Pasqua és la festa més gran de la cristiandat. Per això, en època de Bach i en la litúrgia luterana, se celebrava solemnement durant tres dies consecutius que s’anomenen, per tant, primer, segon i tercer dia de Pasqua.

El catàleg bachià conserva diverses cantates per a totes aquestes ocasions. Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, sentirem la número 66, que va ser interpretada en tres anys diferents en vida del compositor i que es basa en una cantata seglar anterior, de l’època de Köthen.

L’obra conserva l’estructura de diàleg entre dos personatges al.legòrics, ja que el sentiment exultant i els contrastos vigorosos de l’obra original són igualment apropiats per a l’ocasió litúrgica festiva.

Si ho voleu comprovar, no us perdeu, aquest diumenge a les 10 h, com sempre, “La ruta Bach” de Catalunya Música.

 

La cantata BWV 119

Etiquetes

, , , , ,

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, sentirem una de les obres que el cantor de Sant Tomàs de Leipzig va compondre amb motiu de la presa de possessió del consistori de la ciutat.

I és que, tant a Mühlhausen com a la ciutat saxona, entre les moltes obligacions que tenia Bach hi havia la de compondre cantates per a les ocasions en què el consell municipal es renovava, cosa que passava anualment.

De les obres que ens han quedat per a aquestes ocasions, la 119, titulada “Preise, Jerusalem, den Herrn” –“Lloa, el Senyor, Jerusalem; estima el teu Déu Sió!”- és la primera de la sèrie de Leipzig, ja que l’anterior que conservem, la 71, data encara de l’època de Mühlhausen.

La cantata 119 data de 1723 i era, per tant, la primera que Bach componia per a un nou consistori de la ciutat saxona. Una circumstància que es reflecteix en les característiques de la música, sobretot en les dimensions tant de l’obra com de l’orquestra. I és que per la seva estructura, riquesa expressiva i instrumentació, aquesta és una de les cantates més esplèndides del compositor.

Si no us la voleu perdre, no us oblideu de sintonitzar, aquest diumenge a les 10 del matí, Catalunya Música.

La cantata BWV 171

Etiquetes

, , , , ,

Aquest diumenge, tancarem el petit cicle dedicat les últimes setmanes a les cantates de Cap d’Any amb l’audició de la cantata número 171, titulada “Gott, wie dein Name, so ist auch dein Ruhm” –“Déu, com el teu nom, així és també la teva Glòria”- i de datació confusa però a l’entorn de 1729.

L’arranjament mostra Bach al cim dels seus poders creatius. El llibret, com és habitual en Picander, segueix l’evangeli del dia, en aquest cas de Sant Lluc i molt curt, i el combina amb paraules dels salms 48 i 11 i el segon vers de l’himne “Jesu, nun sei gepreiset” de Johannes Hermann de 1593.

Malgrat ser poc estimulant, Bach hi posa música amb caràcter propi, integritat i estructura agradable, i crea una obra homogènia a partir de fragments d’obres anteriors en diversos moviments.

Ho podreu jutjar vosaltres mateixos aquest diumenge, a les 10 del matí, a Catalunya Música.

 

La cantata BWV 143

Etiquetes

, , , , ,

Si bé, a primera vista, podria semblar que les cinc cantates que hem conservat per a la festa de Cap d’Any formen un grup unitari per a l’anàlisi, en realitat són molt heterogènies. Així, la que podria ser la més antiga, la 143, ens ha arribat en partitures que no són originals de Bach i que han dut a qüestionar-ne l’autoria, la primera de l’època de Leipzig, la 190, és incompleta i la 248/4 forma part de l’Oratori de Nadal. Queden, doncs, la 41, del segon cicle anual complet, i la 16 del tercer i la 171 del quart.

Per altra banda, les lectures prescrites per aquest dia -un fragment d’una epístola als Gàlates i un de l’evangeli de Sant Lluc- no permeten gaire subtilesa. En general, formen una excusa per lloar Déu i Crist, acompanyat per una sèrie d’instruments que de vegades apareixen esmentats pel nom. Els versos expressen gratitud per les coses bones de l’any que ja ha passat i esperança per al que ve. Ocasionalment, Bach i els seus llibretistes introdueixen alguna imatge dramàtica, com l’esment de l’amenaça de Satanàs, però en general els sentiments expressats són comuns, convencionals i mancats de matisos. El miracle, doncs, és que Bach aconseguís crear, un cop més, tan bona música a partir d’aquests textos tan limitats.

Aquest diumenge, a “La ruta Bach” de Catalunya Música, sentirem la cantata 143, una de les dues que trobem en el catàleg bachià sota el títol “Lobe den Hernn, meine Seele” –“Lloa el Senyor, ànima meva”-, el primer vers del salm 146, al qual el llibretista desconegut afegeix fragments de l’himne “Du Friedenfürst, Herr Jesu Christ” de Jakob Ebert, de 1601 i un text lliure.

L’obra, com ja hem esmentat, presenta una problemàtica àmplia pel que fa a la datació i, de fet, els estudiosos no es posen d’acord, encara avui, sobre si incloure o no aquesta obra en successives edicions o relegar-la com a dubtosa i espúria.

Les cantates BWV 41 i 171

Etiquetes

, , , , , ,

Dins del petit cicle que dediquem a les cantates per al Cap d’Any, aquest diumenge, a “La ruta Bach” sentirem dues noves obres compostes per a l’1 de gener, el dia en què, en el calendari gregorià modern, se celebra l’inici del nou any.

A més, en la cultura cristiana, aquesta festa coincideix amb el record de la Circumcisió del Senyor, ja que, segons el costum jueu, aquesta cerimònia havia de tenir lloc vuit dies després del naixement d’un nen. I el dia de Cap d’Any és, exactament, el vuitè dia després de Nadal.

Les lectures prescrites per aquest dia són un fragment d’una epístola als Gàlates i un de l’evangeli de Sant Lluc. Però aquest últim consta tan sols d’un únic vers que simplement informa del ritu de la circumcisió. Potser per això, en les cantates per a l’Any Nou, Bach se centra més aviat en la proclamació de la bondat del servei públic i d’una bona dosi de nacionalisme.

Per a aquesta solemne festa religiosa, hem conservat fins a cinc cantates bachianes, de les quals aquest diumenge en sentirem dues, la número 41 i primera que hem conservat completa, titulada “Jesu, nun sei gepreiset” –“Jesús, sigues ara lloat” –, i la 171, que comparteix amb aquella la melodia de coral i porta per títol “Gott, wie dein Name, so ist auch dein Ruhm” –“Déu, com el teu nom, així és també la teva Glòria”-.

 

 

 

 

 

Les cantates compostes per al dia de Cap d’Any

Etiquetes

, , , , , , ,

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, iniciem un recorregut per algunes de les cantates compostes per al dia de Cap d’Any, una de les ocasions litúrgiques més afavorides pel número i la qualitat de les obres bachianes que s’han conservat.

Les lectures per a aquest dia són un fragment d’una epístola als Gàlates i un de l’evangeli de Sant Lluc.

En temps de Bach, a Leipzig, el dia de Cap d’Any començava oficialment una de les tres fires anuals de la ciutat, però com que estava prohibit comerciar en diumenge o dia festiu, hem de suposar que, aquell dia, les esglésies de la ciutat es devien omplir d’estrangers que es trobaven a la capital saxona per motius laborals i que, barrejats amb la congregació local, assistien als oficis divins.

Una de les cantates compostes per Bach per al dia de Cap d’Any, concretament la tercera per ordre cronològic, és la número 16, titulada “Herr Gott, dich loben wir” –“Senyor Déu, us lloem”-. Data de 1726 i probablement va ser reposada el 1749.

Tot i que el llibret fa referències indirectes a la lectura de l’evangeli del dia, Bach dóna menys importància al missatge evangèlic i converteix la cantata en un himne d’acció de gràcies davant de l’any que comença.

Si voleu sentir la cantata número 16, no us perdeu, aquest diumenge a les 10 h, “La ruta Bach” de Catalunya Música.

La cantata BWV 125

Etiquetes

, , , , , ,

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, tanquem el petit cicle dedicat a les cantates per a la Purificació amb l’audició de la cantata 125 que, com dèiem la setmana passada, es diferencia de les altres obres per aquest dia pel fet de comptar, per exemple, amb un moviment coral.

Obra encantadora i emocionalment equilibrada, la cantata 125, titulada “Mit Fried und Freud ich fahr dahin” -“En pau i amb goig me’n vaig allí”- és la versió alemanya del “Nunc dimittis” i fa un desplegament de forces sonores relativament modest.

Data del 1725 i s’inspira en el càntic de Simeó tal com el recull l’evangeli de Sant Lluc però incorpora també conceptes del Nou Testament, on es potencien idees tan bàsiques de la teologia luterana com la justificació a través de la fe només per la gràcia divina.

Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, la cantata números 125.