Etiquetes
Per al divuitè diumenge després de la Trinitat, no queda cap cantata del primer cicle bachià, i per tant només ens n’han arribat dues, les números 96 i 169. Semblen obres aparentment molt diferents però en realitat tenen moltes coses en comú: mentre la 96 lloa la grandesa de Crist i el compara amb l’estrella del matí i busca el seu camí de veritat, la 169 apunta el mateix tema des d’un punt de vista més personal, com correspon a l’arranjament per solista. Així, cap cantata expressa l’angoixa i la ira que es pot trobar en altres obres. Hi ha un optimisme comú i totes dues estan basades en modes majors confiats, amb només algunes ombres menors en les àries finals.
Aquest diumenge, a “La ruta Bach”, sentirem la número 169, titulada “Gott soll allein mein Herze haben” –“Només Déu tindrà el meu cor”-, l’última de les quatre cantates que ens han arribat compostes per a contralt solista.
Voleu que la sentim plegats?