Aquest diumenge, dedicarem “La ruta Bach” de Catalunya Música a sentir dues de les tres cantates que Bach va compondre per a l’onzè diumenge després de la Trinitat. Es tracta de les obres que porten, per ordre cronològic, els números de catàleg 199, 179 i 113 i d’un diumenge en què, després d’algunes setmanes amb els textos més flagel·lants, arriben lectures boniques i animoses.
L’evangeli d’aquest dia presenta un dels episodis més clars i poc problemàtics de les Escriptures: la paràbola del fariseu orgullós. Aquest diumenge també es llegeix una part de l’epístola de Sant Pau als Corintis que conté l’afirmació més sentida que trobem en totes les epístoles de la capacitat de perdonar-se sense excuses. Finalment, el coral del dia, un cant penitencial, es posava en boca del publicà de l’evangeli, en què se sentia representada la comunitat d’assistents al servei religiós, ja que, com dèiem, surt reforçat davant de Déu per la seva humilitat i penediment. La melodia sobre la qual es canta data de l’any 1587, en què la trobem per primer cop a Görlitz, i apareix recollida al cançoner de Dresden sis anys més tard.