Etiquetes
“Christum wir sollen loben schon” –“Cal que, ara, a Crist fem lloança”- és el títol de la cantata número de catàleg 121, que data de l’any 1724 i que sentirem aquest diumenge a “La ruta Bach” de Catalunya Música.
És una de les tres cantates conservades per al segon dia de Nadal. Les altres dues són la número 40, de l’any anterior, i la número 57, del posterior. Totes tres són molt diferents entre elles.
Obra compacta i poc pretensiosa per a un dia tan important, el llibret de la cantata 121 –d’autor desconegut- no fa referència a la festa de Sant Esteve sinó que gira gairebé exclusivament a l’entorn de la celebració nadalenca. El motiu és que el coral que motiva literàriament l’obra centra la seva atenció exclusivament en aquest aspecte. Es tracta de la versió alemanya d’un antiquíssim himne de les laudes del dia de Nadal, “A solis ortus cardine”, de Coelius Sedulius, que data del segle V. La versió luterana apareix publicada el 1524 a l’”Erfurter Enchiridion”, una de les primeres col.leccions de cants de la Reforma.
El principal missatge de la cantata és, doncs, la simplicitat i la gratitud, però Bach hi afegeix les complexitats emocionals que es troben en el nucli de la humanitat.